Quan la natura deixa de badallar

Mr. Lleida

New Member
Anglès - Londres
Hola a tothom,

Ara llegeixo un relat de Montserrat Roig (Amor i cendres) i hi ha una frase que m'ha costat entendre...

"Va esperar el seu home fins a les hores més altes de la matinada, quan les hores són gelades. Però l'espera no era com abans, feta d'hores buides i mortes. S'adormí a l'alba, quan la natura deixa de badallar. Ell la desvetllà amb suavitat..."

Què vol dir "quan la natura deixa de badallar" en aquest context?

Moltes gràcies!

Mr. Lleida
 
  • Xiscomx

    Senior Member
    Español de España y Balear
    M'agrada; molt poètic. Jo ho entenc com que a l'alba la natura fa el darrer badall, mor, s'esvaeix, tot tenint en compte que natura es refereix a la condició d’un ésser, quan decauen les forces que li són pròpies.
     
    Last edited:
    < Previous | Next >
    Top